artist

ANNA JANSEN

Anna was born in 1956 in Holland. Her father was a wood sculptor who also had a gallery-garden where anyone was welcome to exhibit their art. Art, for Anna, is to play, invent, look, feel, live and above all enjoy. She started her higher studies at Apeldoorn at the “open” university. She then continued her studies at the University of Fine Arts in Rotterdam. Later, she began experimenting with paint and made a ceramic collaboration for a design store. She also taught painting classes in this same country. While in Spain she continued her need to learn from the artistic world with the artist Elena Haros in Dénia.Now she works in her own studio in Xaló, where she works with a mixture of techniques and continues her journey discovering time, colours and materials. Anna teaches art classes with the aim of opening, discovering and stimulating the creative minds of the very young.

Exhibitions:

Holland: Apeldoorn Zwitsal fabriek “Rubber women”

Spain: Orba, house of the senyoria

Holland: Rotterdam Weena “Collages”

Spain: XalóGaleria October

Holland: Rotterdam “mixed”

Spain: Xaló “studio”

Eivissa: “between the elements”

Spain: “Xaló Art”

Holland: “Artist In Residence”

Xaló: Pop up Gallery

Dénia: Pepe Cabrera art and design.

Calp: House of Culture

Dénia: House of Culture

Xaló: El Cup bar

Contact: ajansenjans@gmail.com

Instagram: @annajansenjans

COMPLETE POEM

ELEGIA A LA MARINA ALTA

Era guapa, atractiva i fresca com una rosa. Ara s’arrossega com una putarranga entre les despulles d’un progrés enganyós que van ordir els especuladors, van consentir els polítics, i estem pagant entre tots “Qui vinga darrere que rasque!” –deien. I allò que havia de venir “darrer”… Ja hA vingut!

Que bonica estàs, Marina,

vestida de verde i blau,

amb perfums de mandarina

flairant-te la pell suau.

Que bonic!, el cap de la Nau

que corona els teus relleus…

Que gentils remors de veus

mussiten sorolls de pau

de compassos semibreus.

No hi ha llavis com els teus

humits amb rellent de mar,

i ungits amb nèctar dels déus

que alenen ton sospirr.

Que bonic sona el sonar,

quan ressona amb veu fraterna

la teua llengua materna…

I que estrany gruny el parlar

d’aquell qu ela desgoverna.

Ai, Marina semipiterna!,

seductora seducció!,

anhel d’avarícia externa

que reclama destrucció.

Entre els lloms del teu Montgó

i els clavills de la Segària,

hi ha una línia imaginària

remarcant cada mugró

dels teus pits en lluminària…

Per la fina indumentària 

del teu pubis virginal,

claregen en bonicària

les cuixes de la Marjal.

I un empiri celestial

de corpuscles de morella,

dibuixa en la Granadella

el secret més natural

del teu candor de donzella.

Unes purnes de centella

de color angelical

ressalten la meravella

del teu cutis sensual.

I una gruixa vegetal

formant broll de pelussera

t’estufen la cabellera

des de Bèrnia i el Xical…

a la Vall de Gallinera.

Ets estampa fetillera,

persuasiva i atraient,

quan t’adornen la pitera

els regalls del riu Bullent.

Mes les bruixes d’un present 

prenyat d’especulació

t’han folrat de bastiment

despullant-se el medi ambient

amb perversa perversió.

Revestida en construcció

ordida a cop de barrina,

rebufes amb presumpció

d’enganyosa disciplina.

I que lletja estàs, Marina!,

recoberta de ciment,

amb brials de serpentina,

amb tangues de purpurina,

i amb aires de prepotent.

Pinta en bastos un moment

ple d’argúcies camuflades,

que remata un sentiment

de memòries destrossades.

Tens les gràcies maquillades,

de febril ostentació,

amb les cames depilades,

amb les cuixes asfaltades…

i amb les bragues de formigó!

Current Location (On Map)

17. Que bonica estàs, Marina