10. Lo esencial es

ARTISTES: Isabel Soler i Daniel Padilla

ESCRIPTOR: Antoine de Saint-Exupéry

LLIBRE: “El principito”

ANY: Març, 2021

FRASE:

“Lo esencial es invisible a los ojos”

artista

ISABEL SOLER

Llicenciada en Belles Arts. Màster en Arteràpia.

“Des de fa molts anys m´interessa l´art com una eina d´expressió, transformació i d´ajuda. Aquests murals permeten millorar la vida de les persones que circulen pels carrers d´aquest poble, a més de promocionar la cultura”

artista

DANIEL PADILLA

Artista de Colòmbia i Universal, dissenyador gràfic, gaudeix de l’art a la naturalesa i en les coses simples de la vida. Amant de la vida i la llibertat.

ESCRIPTOR

ANTOINE DE SAINT-EXUPERY

Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944)

El 29 de juny de 1900 va nàixer el novel·lista i aviador francés Antoine de Saint-Exupéry. Des de molt xicotet va manifestar interés per l’aviació i va aprendre l’ofici quan va prestar servei militar.

En 1926 va publicar la seua primera novel·la breu, L’aviador, i va obtindre un contracte com a pilot per a una agència privada. Es va exercir com a cap d’estació aèria al Sàhara espanyol i en aqueix període va escriure la seua segona novel·la, Correu del Sud (1929). En els anys 30 va realitzar adaptacions cinematogràfiques i altres activitats.

Va viatjar a Moscou i a l’Espanya assetjada per la guerra, va escriure reportatges i articles per a diverses revistes. També va formar part de les missions de l’aviació francesa durant la Segona Guerra Mundial. Després va estar a Nova York les anècdotes del qual les va recopilar en Pilot de guerra (1942).

El 6 d’abril de 1943 va aparéixer la seua obra mestra, El Petit Príncep, catalogada com unisca les millors creacions literàries del segle XX. Ha sigut traduïda a més de 250 idiomes i, recentment, a la llengua aymara.

El 31 de juliol de 1944, l’escriptor realitzava un vol de reconeixement a bord d’un Lockheed Lightsning P-38 i va desaparéixer al Mediterrani. El seu cos mai va ser trobat.

EXTRACTE LLIBRE

—Vete a ver las rosas; comprenderás que la tuya es única en el mundo. Volverás a decirme adiós y yo te regalaré un secreto.

El principito se fue a ver las rosas a las que dijo:

—No son nada, ni en nada se parecen a mi rosa. Nadie las ha domesticado ni ustedes han domesticado a nadie. Son como el zorro era antes, que en nada se diferenciaba de otros cien mil zorros. Pero yo le hice mi amigo y ahora es único en el mundo.

Las rosas se sentían molestas oyendo al principito, que continuó diciéndoles:

—Son muy bellas, pero están vacías y nadie daría la vida por ustedes. Cualquiera que las vea podrá creer indudablemente que mí rosa es igual que cualquiera de ustedes. Pero ella se sabe más importante que todas, porque yo la he regado, porque ha sido a ella a la que abrigué con el fanal, porque yo le maté los gusanos (salvo dos o tres que se hicieron mariposas ) y es a ella a la que yo he oído quejarse, alabarse y algunas veces hasta callarse. Porque es mi rosa, en fin.

Y volvió con el zorro.

—Adiós —le dijo.

—Adiós —dijo el zorro—. He aquí mi secreto, que no puede ser más simple: sólo con el corazón se puede ver bien; lo esencial es invisible para los ojos.