artista

ANNA JANSEN

Anna va nàixer el 1956 a Holanda. Era la primera filla del seu pare, un escultor de fusta que, a més, tenia una galeria-jardí on qualsevol persona era benvingut a exposar el seu art.
L’art, per a l’Anna, és jugar, inventar, mirar, sentir, viure i sobretot gaudir.
Va començar els seus estudis superiors en Apeldoorn en la universitat “oberta”. Després va continuar els seus estudis a la universitat de Belles Arts de Rotterdam. Més tard, va començar a experimentar amb la pintura i  va fer una col·laboració de ceràmica per a una botiga de disseny. També va impartir classes de pintura en aquest mateix país.
Ja a Espanya va continuar la seua necessitat d’aprendre del món artístic amb l’artista Elena Haros a Dénia.
Ara treballa en el seu propi estudi a Xaló, on treballa amb una mescla de tècniques i segueix el seu viatge descobrint el temps, els colors i els materials.

Anna és professora de classes d’art amb l’objectiu d’obrir, descobrir i estimular les ments creatives dels més joves.

Exposicions:

• Holanda: Apeldoorn zwitsal fabriek  “ mujeres de goma”
• Espanya: Orba , casa de la senyoria
• Holanda: Rotterdam Weena “ Collages”
• Espanya: Xalo  Galeria octubre
• Holanda: Rotterdam “ mixed”
• Espanya: Jalon “ studio”
• Eivissa: “ entre los elementos”
• Espanya: “ Xalo Art”
• Holanda:“ Artist In Residence”
• Xaló: Pop up Galeria
• Dénia: Pepe Cabrera art y diseño.
• Calp: Casa de Cultura
• Dénia : Casa de Cultura
• Xaló: bar El Cup

Contacte: ajansenjans@gmail.com

Instagram: @annajansenjans

POEMA COMPLET

ELEGIA A LA MARINA ALTA

Era guapa, atractiva i fresca com una rosa. Ara s’arrossega com una putarranga entre les despulles d’un progrés enganyós que van ordir els especuladors, van consentir els polítics, i estem pagant entre tots “Qui vinga darrere que rasque!” –deien. I allò que havia de venir “darrer”… Ja hA vingut!

Que bonica estàs, Marina,

vestida de verde i blau,

amb perfums de mandarina

flairant-te la pell suau.

Que bonic!, el cap de la Nau

que corona els teus relleus…

Que gentils remors de veus

mussiten sorolls de pau

de compassos semibreus.

No hi ha llavis com els teus

humits amb rellent de mar,

i ungits amb nèctar dels déus

que alenen ton sospirr.

Que bonic sona el sonar,

quan ressona amb veu fraterna

la teua llengua materna…

I que estrany gruny el parlar

d’aquell qu ela desgoverna.

Ai, Marina semipiterna!,

seductora seducció!,

anhel d’avarícia externa

que reclama destrucció.

Entre els lloms del teu Montgó

i els clavills de la Segària,

hi ha una línia imaginària

remarcant cada mugró

dels teus pits en lluminària…

Per la fina indumentària 

del teu pubis virginal,

claregen en bonicària

les cuixes de la Marjal.

I un empiri celestial

de corpuscles de morella,

dibuixa en la Granadella

el secret més natural

del teu candor de donzella.

Unes purnes de centella

de color angelical

ressalten la meravella

del teu cutis sensual.

I una gruixa vegetal

formant broll de pelussera

t’estufen la cabellera

des de Bèrnia i el Xical…

a la Vall de Gallinera.

Ets estampa fetillera,

persuasiva i atraient,

quan t’adornen la pitera

els regalls del riu Bullent.

Mes les bruixes d’un present 

prenyat d’especulació

t’han folrat de bastiment

despullant-se el medi ambient

amb perversa perversió.

Revestida en construcció

ordida a cop de barrina,

rebufes amb presumpció

d’enganyosa disciplina.

I que lletja estàs, Marina!,

recoberta de ciment,

amb brials de serpentina,

amb tangues de purpurina,

i amb aires de prepotent.

Pinta en bastos un moment

ple d’argúcies camuflades,

que remata un sentiment

de memòries destrossades.

Tens les gràcies maquillades,

de febril ostentació,

amb les cames depilades,

amb les cuixes asfaltades…

i amb les bragues de formigó!

Ubicació Actual

17. Que bonica estàs, Marina