7. Tu ets gavina

ARTISTA: Daniel Padilla

ESCRIPTOR: Just I. Sellés

POEMA: “Terra”

ANY: Octubre, 2020

EXTRACTE POEMA:

Tu ets gavina que serena plana les ones, sí, i falcó que aguaita la terra, eixa terra esquerpa endinsada al teu somriure.

artista

DANIEL PADILLA

Artista de Colòmbia i Universal, dissenyador gràfic, gaudeix de l’art a la naturalesa i en les coses simples de la vida. Amant de la vida i la llibertat.

ESCRIPTOR

JUST I. SELLÉS

Just I. Sellés (Beniarrés, 1969) és enginyer d’obres públiques i màster en enginyeria marítima, professió que abandonà l’any 2008 per dedicar tot el seu temps i esforç a l’escriptura.

En 2009 es proclamà finalista del premi Azorín de novel·la amb El llanto del petirrojo, la seua primera obra. Després publicà dos novel·les històriques. La primera a l’any 2014 Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya i un any després publicà Al-Azraq. El visir que somiava La Muntanya, la llibreta de camp de la novel·la. I la segona novel·la histórica Amira. L’última flor de La Muntanya és un altre projecte literari ambientat als territoris diànics. Així, el foto-llibre Diània, terra nostra és el fruit d’aquest ingent treball de camp que l’escriptor volgué avançar per a preludiar la novel·la que venia darrere.

L’any 2021 ha publicat, Diània. Paisatges costaners, 350 fotografíes de la costa de Diània acompanyades de poesía, prosa i textos, que el seu més recent projecte editorial.

POEMA

Puja a un cim i contempla la terra amb un brot de romer premut al llavis.
Sent el tast de la terra al teu endins, penjat del teu somriure.
Puja a un cim i seu a la vora de l’abisme, les mans enrocades, els peus enlaire.

Seu, tanca els ulls i mira.
Tu ets vent que alça vols.
Tu ets vent que enutja veles.
Tu ets vent que trona i mulla,
i gavina que solca silent la blanca mar.
Vola!
Tu ets gavina que planeja, sí, i falcó que aguaita la terra,
eixa terra esquerpa endinsada al teu somriure.
Vola, contempla la terra i somriu!
Somriu perquè tu ets gavina i vent, falcó i terra,
pols d’eixa terra eixuta que t’espera al pla,
i el vent mateix que t’empenta al precipici per apropar-te a ella.
Vola! Vola!

No, tu ja no ets falcó que solca els núvols,
sinó perdiu que arrossega l’estepar.
Obri els ulls i olora la teua terra!
No, tu ja no ets rapaç que solca en l’alt els núvols,
obri els ulls, sí, obri els ulls i pren terra:
trepitja-la, sent-la, viu-la.
Somia: tu ets terra!

Sí, puja a un cim i contempla la terra amb un brot de romer penjat del teu somriure,
i recorda: tu ets i seràs per sempre terra, la més fèrtil pols de la teua terra.

Just I. Sellés

(Benillup de Perputxent, 7 de juliol de 2014)